Author: stephan

La vida es bella

Temps de Coronavirus. Recordeu la pel·lícula “La vida es bella”? Hem oblidat com actuar en situació crítica real. Fa molt que no tenim cap emergència col·lectiva greu ni cap guerra. Si un exèrcit sap en tot moment com augmenten les seves baixes, com avança l'enemic en temps real i quines provisions de munició tenen, perd el cap i s’estén el pànic. Tots els que puguem, hem de fer de líders locals i aguantar pensant en tot moment en quin missatge donar: recordeu la peli: La vida es bella. Hem de fer de pares per a molta gent. Fem-ho amb coneixement realista però escollint molt la informació a transmetre. Per poder realitzar aquesta tasca es imprescindible seleccionar i si precisa desconnectar-se del telediari i les notícies de la ràdio. Obrir només missatges de xarxes socials determinades i deixar tancat tot el que pugui ser contingut catastròfic, apocalíptic o conspiratiu. No hi ha cap conspiració! No hi ha ningú que realment està guanyant, per primera vegada en molt de temps.   Aquesta vegada, qui guanya es la terra, l’aire, els mars, el cel, els animals, les plantes etc excepte l’esser humà. Això és la bona notícia.   Reflexions meves sobre diverses temes trobeu a Instagram @stephanottoschneider

Modificació temporal de la consulta

Bon dia, A partir d'avui 19/03/2020 la nostra consulta queda físicament tancada fins a nova ordre per seguir les normatives oficials per reduir desplaçaments i risc de contagi per la població i el personal sanitari. Com que sóc una peça dins de la salut pública no pot ser d'un altra manera. Tots els sanitaris hem d’ intentar  no quedar fora de joc com més temps millor! El telèfon 972260036 queda lògicament obert. Farem consultes telefòniques o  per WhatsApp valorant cas per cas. No podem atendre a l’ acte per la tasca sanitària que desenvolupo a l’ hospital però intentem posar-nos en contacte amb vosaltres de seguida que  podem. En cas de gravetat dirigiu-vos al CAP o, si la situació és realment preocupant, a l’ hospital. Intenteu evitar consultes per clínica manejable a casa. Disposeu dels telèfons de la Generalitat però també vigileu de no sobresaturar-les. Els centres sanitaris els hem de preservar per qui ho necessiti, a més a més són llocs d’alt risc de contagi. Responsabilitat i solidaritat. Més que mai. Una gran abraçada. Tots plegats ens en sortirem, cadascú des del seu lloc.

La Hija de un Ladrón.

Pobresa infantil, emergència social. Apartem la mirada. No hi pensem. No surt habitualment als medis informatius que mirem, no surt al nostre Instagram, ni al Twitter ni als nostres grups de WhatsUp. Quan igualment apareix davant dels nostres ulls, no la veiem... Un 25% dels nens a Catalunya viu sota l’ umbral de la pobresa. Hauríem de fer crits, ocupar els carrers, tallar autopistes, forçar la política d’ ocupar-se d’aquest tema gravíssim. I no passa res. Propostes tèbies, bones intencions. Però sembla que estem bé. Hi ha menys malalties greus però hi ha un piló de nens vivint al marge de la societat. Hauríem de ser nosaltres els primers interessats en dona’ls-hi  una oportunitat. El món futur el gestionaran i modularan ells també. Són moltíssims. Us recomano la pel·lícula “La hija de un ladrón”. Una excel·lent metàfora sobre el tema. Aquest és un dels reptes del futur, encarem-ho. Per dignitat, per amor, per responsabilitat.