La Hija de un Ladrón.

Pobresa infantil, emergència social. Apartem la mirada. No hi pensem. No surt habitualment als medis informatius que mirem, no surt al nostre Instagram, ni al Twitter ni als nostres grups de WhatsUp. Quan igualment apareix davant dels nostres ulls, no la veiem... Un 25% dels nens a Catalunya viu sota l’ umbral de la pobresa. Hauríem de fer crits, ocupar els carrers, tallar autopistes, forçar la política d’ ocupar-se d’aquest tema gravíssim. I no passa res. Propostes tèbies, bones intencions. Però sembla que estem bé. Hi ha menys malalties greus però hi ha un piló de nens vivint al marge de la societat. Hauríem de ser nosaltres els primers interessats en dona’ls-hi  una oportunitat. El món futur el gestionaran i modularan ells també. Són moltíssims. Us recomano la pel·lícula “La hija de un ladrón”. Una excel·lent metàfora sobre el tema. Aquest és un dels reptes del futur, encarem-ho. Per dignitat, per amor, per responsabilitat.