Username:

Password:

Forgot Password? / Help

Archive for January 2020

La Hija de un Ladrón.

Pobresa infantil, emergència social. Apartem la mirada. No hi pensem. No surt habitualment als medis informatius que mirem, no surt al nostre Instagram, ni al Twitter ni als nostres grups de WhatsUp. Quan igualment apareix davant dels nostres ulls, no la veiem... Un 25% dels nens a Catalunya viu sota l’ umbral de la pobresa. Hauríem de fer crits, ocupar els carrers, tallar autopistes, forçar la política d’ ocupar-se d’aquest tema gravíssim. I no passa res. Propostes tèbies, bones intencions. Però sembla que estem bé. Hi ha menys malalties greus però hi ha un piló de nens vivint al marge de la societat. Hauríem de ser nosaltres els primers interessats en dona’ls-hi  una oportunitat. El món futur el gestionaran i modularan ells també. Són moltíssims. Us recomano la pel·lícula “La hija de un ladrón”. Una excel·lent metàfora sobre el tema. Aquest és un dels reptes del futur, encarem-ho. Per dignitat, per amor, per responsabilitat.

Bon Any Nou!

Us desitgem un bon any nou 2020, vint-vint, en anglès podria ser win-win... Penso que ens esperen anys de canvis, anys de moltes experiències en el sentit personal, col·lectiu, i global.  Haurà persones amb la personalitat adaptada per poder gaudir d’aquests canvis, viure’ls com a reptes, encarar-los amb un somriure, sempre tenint present la gran imperfecció dels éssers humans, nosaltres inclosos. I altres que els hi costarà més. L’humor i l’auto-ironia són les armes més potents que existeixen, una increïble vacuna contra tot pensament determinista, apocalíptic i egocèntric. Son temps complexes. Si ens deixem emportar pels gurus, per les il·lusions sense fonaments, igual com per les pors infundades, tindrem molta feina per trobar un lloc en un panorama que canvia de manera vertiginosa. Però no sempre cap a pitjor. Diria que les senyals positives són nombroses, persones amb projectes interessantíssims, cada vegada més respectuosos amb els altres i el medi ambient. Aquest ens l’hem carregat abans, quan ningú pensava en les connexions i conseqüències que tenen tots els actes que cometem. No hi ha una situació políticament desastrosa, senzillament hem perdut el record del que significa realment viure en verdaderes dictadures. Sóc fill d’alemany, algun record em varen transmetre.... No hi ha només un camí de la salvació. Això son auguris, no visions del món real. Crec que per preservar aquest món tan bonic hem de fer canvis en el nostre estil de vida, li devem als nostres fills. No ho hem fet bé, cap ni un de nosaltres. Però això no ha de portar a un auto-càstig. Més aviat a canvis racionals pensant en el món del futur. Una altra molt bona notícia: Cada any les unitats de pediatria ingressem menys nens, veiem menys nens amb malaltia greu, això es real. Un dels molts punts positius que queden una mica amagats sota el bombardeig de les notícies apocalíptiques. No tothom es veu capaç de apreciar lo positiu de l’actualitat. Estem aquí per ajudar-vos a veure la llum. No inventar una llum per vosaltres, no, senzillament ajudar que pugueu obrir els ulls i adonar-vos vosaltres mateixos. Bon any nou