Author: stephan

Quan començarem a dir prou?

El 30 minuts del dia 14 de gener del 2018 emès al canal tv3 que portava com a títol “L’Emma vol viure” em va generar una sèrie d’interrogants. No recomanaria veure el documental perquè no afegeix res a lo que el públic general necessita saber sobre l’anorèxia; com prevenir-la i com recolzar i ajudar a una persona afectada. Primera qüestió: Com pot ser que una família permeti la difusió de les imatges de la seva filla en estat tan greu? No queda intimitat per a res? I tot plegat sabent que justament una part de la clínica de l’anorèxia té a veure amb uns trets histriònics d’exteriorització de la pròpia imatge. Ha de ser públic? L’argument que donen es que la Emma ho vol: I si just això fa part de la mateixa malaltia? Segona qüestió: Periodisme sense límit. La morbositat ven. Reality Show quan ja no sabem fer bona ficció? Les cadenes televisives estan plenes de gent despullant la seva ment i cossos. Això es desitjable? El meu fill de 19 anys deia, com es pot emetre això? Té més seny que els programadors de TV3? Tercera qüestió: El centre a Portugal, quin rol juga? No era una cura d’una anorèctica, i ho venien com a tal. Això era un acompanyament pal·liatiu des del primer dia. Honest hagués sigut comentar que de vegades la intervenció es purament d’acompanyament i lògicament negar la presa d’imatges. Però això no ven... Quarta qüestió: Fa anys que els professionals intentem no difondre imatges de noies afectades d’anorèxia. Igual que amb el suïcidi sabem que altres noies greument afectades per la malaltia les poden veure com a heroïnes. Cinquena qüestió: Què deu sentir una família que té una persona afectada d’anorèxia al veure aquest programa? No deu pensar que la seva filla acabarà igual? Això permet treballar a la família amb menys ansietat sobre el tema i facilitar la recuperació de la pacient? Quan començarem a dir prou? Mai? Cada vegada mes anestesiats?

2018: De llunes i algunes lectures

La nit de cap d’any va ser màgica. Us recordeu d’aquesta lluna immensa de llum intensa, el vent calent i núvols estranys passant per davant.... Un any nou. Esperem que sigui un any ple d'experiències que ens ajudin a créixer. Com serà exactament, no ho sabem. La incertesa ens envolta, sempre. Fa part de la vida. No és fàcil això de viure el moment i oblidar-se del que passa al voltant de nosaltres. Fem part del món, no soms essers aïllats. Tinc un llibre senzill i amb unes il·lustracions molt boniques: El poder de la atención: 100 lecciones sobre mindfulness. Com tots els llibres, té una utilitat limitada però com que són frases molt curtes, poden ajudar per a centrar-se en lo més important. El autor es diu Jon Kabat-Zinn, tracta sobre consciència,  mindfullness, paraula que comença a estar desgastada, però la seva essència seria viure el moment una mica més i això no sobra mai. Com he dit abans l’any 2018 neix sota unes estrelles estranyes. El món no sembla allò que era. Estem perdent les nostres referències. Genera por. Molta por. I la gent amb por es bloqueja, o comença a buscar punts ferms en un mar en moviment. L’actual tendència d’intentar recuperar unes situacions casi mítiques, tornar a les tribus, al costat de la foguera de la nostra cova, la matriu, protegits de tots els mals externs, s’està estenent per tot a reu. Anglaterra, EEUU només dos exemples d’un fenòmen gairebé generalitzat. Si algú vol conèixer l’opinió d’un savi que va morir just al 2017, recomano llegir el llibre Retrotopia de Zygmunt Baumann. Tenia 91 anys quan va escriure aquest llibre. Sociòleg, filòsof de la Universitat de Leeds, Anglaterra. Aviso, res per a persones que prefereixen viure envoltats d’il·lusions fantàstiques. Seguidament una recomanació per persones que veuen fins i tot dos llunes al cel i no els hi estranya gens. Un autor amb una gran capacitat de portar els seus lectors cap a universos paral·lels, inquietants, seria  Haruki Murakami i el seu llibre 1Q84. I per acabar també podeu trobar dos llunes al Fabula de Venecia d’ Hugo Pratt, i aquest llibre serveix realment per somniar...... Bon any nou!

Vacances 2017

Estimades famílies, Després d’ un any laboral intens, ens agafarem uns dies de descans. La consulta romandrà tancada l’estiu 2017 del 6 al 23 de juliol, del 12 al 27 d’Agost i del 7 al 17 de setembre. Entre mig d’aquestes dades estem com sempre a la vostra disposició. Tingueu un bon estiu. Desconnecteu, és necessari per no perdre l’horitzó en temps líquids com els nostres. Res sembla que perduri, res segueix igual. Llei de vida, però per l’acceleració dels temps augmenta l’impacte psicològic. Ens hem de posar una capa de protecció, fer-nos intocables, res millor que el contacte amb la naturalesa, les plantes, la terra. La mare terra perdurarà, això és ben segur. Les més grans estupideses humanes seran per ella només un costipat. No ens hauríem de prendre tan en serio, però això no està a l’agenda del dia....