Username:

Password:

Forgot Password? / Help

Author: Administrador

2012: Nou rumb

El dia 7 de març començaré a treballar a l’Hospital d’Olot. Deixo enrere 12 anys viscuts amb una gran satisfacció professional a l’Hospital de Figueres. Estic molt agraït a totes les persones del servei de pediatria i de tota la gent que treballa allà i que fan que l’hospital funcioni: direcció administratius, zeladors, tècnics, infermeres, metges, cuineres i, i, i .... El que realment em va resultar més difícil va ser l’acomiadament de la gent estimada.

Ara m’incorporo, amb màxima il·lusió, al projecte del servei de pediatria d’Olot i comarca, liderat per en Dr. Antoni Foguet. Projecte interessant i amb una visió de futur, just el necessari en aquests anys. Ja no em fa falta anar lluny per a poder desenvolupar les meves tasques professionals.

Fa 16 anys que visc a Olot i considero aquesta ciutat “el meu poble”, lloc on varen néixer els meus fills, ambdós olotins de “naixement”. Cada vegada tornant de Figueres, baixant per l’autopista cap a la ciutat, tenia aquesta dolça sensació de tornar a casa meva. Ara no caldrà agafar el cotxe; a peu o amb la bici. Canvi important en la meva qualitat de vida.

Benvingut, Olot

Moments de canvis: Preparació dels nostres fills

Arrel d' un article publicat a la plataforma digital de Sindicat de Pares (Sindicato de Padres) se'm van ocòrrer les següentes reflexions: Estem en un moment ple d'incerteses. El futur sembla més difícil de preveure que abans. Alguns suposen que el nostre model de societat actual està arribant als seus límits.

Els sabis d'economia, de filosofia i altres ciències socials semblen igual de desorientats que nosaltres. Personalment, no ho visc com un mal moment. Els canvis son inevitables, tot té el seu final però sempre neix alguna cosa nova: la vella història del Fènix. De totes maneres no tinc cap més alternativa vàlida que la de comportar-me com un pare amb dos peus al terra encarant el futur, essent així un punt de suport per els meus fills, tal como toca desde temps inmemorials. La por ens fa tornar cecs; tan sols una visió clara i un cap fred ens ajudarien per veure camins enmig de la boira.

Com es pot preparar els fills amb l'experiència personal d'abans caducada ( en el meu cas, l'Alemanya del anys '70) enmig d'aquests canvis impressionants i vertiginosos actuals, i un futur més desconegut que mai? Ni idea.

És bo deixar-los fer, comprar-los de tot, pobrets, ara una mica de "felicitat", i pel que vindrà "Déu els agafi confessats"?
O comprar-los camps perquè tinguin lloc per cultivar patates?
O emplenar-los dies i nits amb activitats suposadament útils per tal de que puguin competir en un futur, supervisant-ho tot en tot moment com un "pare helicòpter"?
O guiar-los perquè siguin capaços de prendre les seves decisions (quan nosaltres no sabem encara, amb 50 anys, quines són les "nostres decisions")?
O, o, o, o, o.....

Fa pocs dies vaig llegir que la societat occidental fa segles que té una visió apocalíptica de la vida, és a dir, cada generació es crea el seu mite personal sobre la fi imminent del món, cosa que no és tan present en societats com la india o africana (primitives, com diem nosaltres).

Això em tranquil·liza perquè si cada generació anterior va sobreviure tot i la seva "fi del món", nosaltres tampoc ens extingirem.

Us proposo una lectura d'un article sobre en Carl Honore, l'iniciador del moviment "slow". No és que estigui d'acord amb totes les seves tesis però alguna idea de l'article em sembla interessant: Presionamos tanto a huestros hijos que no les dejamos elegir su camino

Stephan Schneider
Gener 2012

2011: Difteria en el sur de Francia. Tos ferina y sarampión en Cataluña

La vacunación en España es altamente recomendada, no obligatoria. Algunos padres optan por no vacunar. Están en su derecho, pero deben saber qué tipo de enfermedades brotan actualmente.

Intentaré informar cada vez que me llegue una noticia, tratándose de brotes de enfermedades en nuestro entorno provocados por bacterias o virus para los cuales existe una vacuna eficaz. Para familias que optan por no vacunar sería recomendable que tengan la opción de estar al día de las posibles afectaciones que pueden padecer sus hijos.

 

 

 

Quiero recordar que hemos tenido (y seguimos teniendo ) múltiples casos de Tos Ferina en la provincia de Girona con un pico durante el verano del 2011. La tos ferina es principalmente peligrosa en lactantes durante el primer año de vida. Se debería evitar el contacto o vacunar.

También hemos tenido en primavera /verano algunos casos de sarampión. El sarampión en niños muy pequeños y particularmente en adolescentes puede ser potencialmente peligroso. Esto no significa que en otras franjas de edades no pueda tener una complicación. Si un niño no vacunado no ha tenido sarampión antes de la pubertad sería muy recomendable vacunarlo (si hay dudas, se pueden realizar determinaciones de anticuerpos para saber con seguridad si el niño está protegido) . El sistema inmune del adolescente es muy potente y en el caso del sarampión se puede dirigir contra su mismo cuerpo y provocar daños graves.

La última noticia me ha llegado hoy: la difteria, enfermedad que parecía extinguida. Hubo un caso en el sur de Francia en marzo del 2011 (Rousseau C et al . EuroSurveill 2011;16 (19):pii=19867). Este niño estuvo en el carnaval de Sitges 2011 justamente dentro del tiempo de incubación de la enfermedad.

Dr Schneider
Noviembre 2011