La nostra consulta ya esta oberta al públic!
Esperem que haveu tingut un bon estiu 2013. Tots hem de descansar, aprofitar del temps, oblidar-se de tots els bombardejos de mal de caps externs que tampoc puguem arreglar nosaltres.
Una alternativa válida per vacances al Caribe: la nostra terra amb la seva naturalesa tan increïblement bonica i variada.
Com haureu pogut constatar, darrerament surt molta informació sobre persones que aparentment no toleren el gluten però no sembla que siguin celíacs. Hi ha una moda a Estats Units de no menjar gluten pels seus suposats efectes nocius.
Què hi ha de veritat en tot això? Com sempre, alguna cosa passa però també hi ha molta histèria col·lectiva. Ahir la llet, avui el gluten, demà.... sempre estem buscant "la causa de tots els mals". Aquesta causa única lògicament no existeix.
El blat actualment utilitzat (molt poques varietats) té molt més gluten que les moltes altres espècies de blat que hi havien abans. Només a la Península Ibèrica hi havien centenars de varietats diferents de blat però ara ja no s’utilitzen tot i que encara n’hi hagi. El gluten dóna una consistència tova al pa, justament això és el que demana la gent.
Mengem menys pa que abans (el pa acompanyava tots els àpats en la cultura mediterrània) però molt més gluten. El gluten és una proteïna que els humans no podem digerir amb facilitat. Pot ser que aquesta sigui una de les raons per les quals hi ha determinades persones que no se’ls hi posa bé la ingesta de grans quantitats de gluten (sense ser celíacs).
Hi ha algunes tendències que tracten de recuperar les antigues cepes del blat per fer un pa més fàcilment digerible en el nostre entorn. Això podria ser una solució interessant per als consumidors, els pagesos i els productors de pa no industrial.
Ara per ara què hem de fer: Si no tenim problemes digestius, recomano no capficar-se massa, la majoria tolera el blat sigui de la varietat que sigui. Si pensem que tenim un problema, primer de tot seria fer una senzilla analítica de sang determinant una IGA total i una IGA antitransglutaminasa per descartar amb una alta probabilitat la celiaquia.
En els nens no recomanem dietes d’exclusió d'aliments de primera línea. Es una restricció massa important en la vida d'un nen no prendre gluten sense una raó de pes. En aquests casos recomanem un assessorament que inclou una ampliació del diagnòstic i una prudent valoració de cada cas per part d'un professional familiaritzat amb el tema.
Hay actualmente una tendencia periodística de publicar resultados de investigación médica básica y experimental en la prensa común no especializada. Esta información crea una esperanza en pacientes que sufren estas enfermedades, algunas veces con un posible desenlace no favorable. Noticias muchas veces de Estados Unidos pero también de laboratorios de investigación europeos.
Lo que no sabe la gente es que los primeros resultados muchas veces no se confirman tal como se publicaron en su día. La opinión pública olvida. Así parece que no pase nada.
El futuro de las terapias de los múltiples diferentes cánceres serán lógicamente más individualizadas, pero en la inmensa mayoría de casos ni en EEUU ni en otros sitios se pueden ofrecer tratamientos significativamente más eficaces en la actualidad. Recientemente se publicó en el NEJM una comparación de supervivencia de diferentes cánceres en diferentes países: no hay diferencias significativas en la mayoría de los casos con Europa (y también España) . Vemos el peregrinaje de famosos enfermos a EEUU para después acabar igual como muchos aquí. Buscamos el santo grial, pero no nos debemos olvidar que la medicina en EEUU es puro negocio (para quien pueda pagarlo y lógicamente sin éxito asegurado).
Hasta la fecha la oncología dela Salud Pública en Cataluña, especialmente en pediatría tiene unos resultados a la altura de los demás países avanzados y se merece toda nuestra confianza. Recomiendo pasar página cuando anuncian el “Elixir dela Vida” cuando todavía no tiene ni autorización oficial. Los resultados reales los veremos años más tarde......
