Pas de zebra: Protecció pels nostres fills o trampa potencialment letal: cada conductor decideixi. La responsabilitat no es pot delegar!

Un altre accident a Olot. Una altra vegada un vianant. Una altra vegada un nen creuant un pas de zebra. Una altra vegada…  

Fa uns anys, el meu fill, cada matí quan anava de casa a l’escola, comptava els cotxes que no el deixaven passar pel pas de zebra. Un dia en va comptar 16, d’altres més de 20,  o, fins i tot, més de 30. Em comentava que hi havien dos tipus de conductors: uns amb la mirada fixa endavant que feien com si no l’haguessin vist i els altres que el miraven com si es disculpessin continuant sense parar.

L’altre dia em varen demanar escriure alguna cosa sobre ciutat saludable i Olot. També vaig posar aquesta reflexió entre altres. Què té de saludable una ciutat on els suposats ciutadans-conductors no paren en un pas de zebra on està esperant un nen? I teniu en compte, que no pocs d’aquests conductors just abans havien deixat els seus fills al col·legi. També són pares de nens.

Quan es produeixen els accidents, es busquen els atenuants per els conductors. Massa fosc, massa pluja, els nens corrien, mala senyalització per part de  l’administració. D’acord, però parlem de passos de zebra!

Qui té la responsabilitat: el temps, la llum, els nens que creuen un pas de zebra? O la persona que es posa al volant d’una pesada ferralla  de més de1000 kgde pes sobre rodes, massa potencialment letal? Hem perdut completament l’ horitzó amb la nostra vivència d’impunitat i de suposat dret a la delegació de la nostra responsabilitat?

Podem llegir al diari que Olot revisarà l’apagar els semàfors a la nit. Per cert, aquesta mesura ja fa anys que s’aplica  a moltes ciutats de Suïssa i Alemanya per estalviar energia dels cotxes. No han comptat cap augment d’accidents.

Demano, a quina hora s’han produït els accidents darrerament a la nostra ciutat? A plena llum del dia i amb tots els semàfors en marxa!

Crec que seria una mesura equivocada la d’aplicar mètodes  paternalistes, posant més semàfors, quan es tracta d’un perillós incivisme. Un més entre altres llibertinatges que ara veiem com tan normals. Crec que en lloc de treure responsabilitat hauríem de retornar-la als protagonistes: els conductors. Com es fa això? Fàcil, aplicant el codi viari sobre conducta perillosa  (passar un pas de zebra sense mirar entra en aquest). Per exemple a  Holanda varen decidir fa anys , que posar en perill una bicicleta en una ciutat seria un delicte: ho apliquen. Resultat: més conductors de cotxes prudents, menys morts.

Volem una ciutat saludable o una ciutat amb conductors incívics i com a resultat plena de trampes potencialment letals? Qüestió de voluntat i de prioritats.