Un any de pandèmia, un any de canvis
Durant força temps no he publicat res a la web. Tanta informació contradictòria, canviant i fins i tot per als professionals de salut de molt difícil interpretació. Aprendre sobre la marxa. Admetre errors, casi setmanalment. Jo sóc el responsable de les pautes d’actuació davant d’un cas COVID pediàtric a l’hospital. El que avui anava a missa, demà sabíem que no seria així.
Conviure amb la incertesa. Nosaltres, la generació del “control”, de l’evolució permanent cap a la felicitat. Un immens exercici d’humilitat. Per cert, imposat, no de lliure elecció. Durant aquest temps em surten moltes reflexions, publico a Instagram @stephanottoschneider.
Des de bon principi era evident que els grans oblidats eren els nens. Del març fins al juny 2020, un autèntic drama. Posteriorment va haver rectificació i em podeu creure o no, soms un dels països afectats per COVID amb millor continuïtat escolar. No tot és dolent, no tot és un desastre.
El tema que segueix sent alarmant és el tema dels adolescents i dels joves adults. El moment d’expansió, el moment per començar a volar, el moment de relacionar-se fora de l’àmbit familiar. El cercle vital interromput, passos pendents, aparcats en “terra de ningú”. Hauríem de tenir moltíssima més sensibilitat envers d’ells, ser més comprensius, més tolerants i, els adults, tenir més cura nosaltres mateixos del COVID, del futur dels nostres països per crear una perspectiva creïble pels nostres joves.
Ens hauríem de vacunar, no dubtar, és un acte de solidaritat, i d’amor per nosaltres mateixos. Tothom que hagi viscut els cursos clínics dels pacients COVID sap de què parlo. I, hem de sortir d’aquesta situació, com més aviat millor.
