La Quarantena, un dret.

Encara en moltes cultures del món les mares, després de donar llum, gaudeixen del dret  d’un període excepcional i definit: la Quarantena. En la Quarantena tot és diferent, no hi han obligacions, no hi ha esforç físic, no hi ha càrregues socials. Nomes un àmbit protegit com una bella illa on es troba la mare amb el seu fill. Altres persones, antigament dones del seu entorn, els hi fan tot. En la Polinèsia estaven en una casa apartada de la resta del poble on els hi donaven tot el que necessitaven. En algunes famílies en països sud-americans o en el Marroc aquesta tradició segueix viva Aquestes cultures “primitives” tenien ben clar que un embaràs i un part és un canvi massa important a nivell físic, hormonal, immunològic i psíquic com per no protegir les dones amb els seus nadons. Observo com ara amb la tendència del “part natural” (concepte bonic però de vegades una mica enganyós), es dóna una expectativa enorme al part. Natural és com si no passés res. Després, la dona occidental “superwoman”, com que ha passat de manera “natural”, creu que ha de recuperar-se ràpidament, “naturalment”. Noto molta pressió, moltes expectatives, i observem no poques vegades situacions complexes. Tenim 4 mesos de baixa maternal a Catalunya, 1 any a Alemanya, però no donem a les dones després del part un mes de excepcionalitat. I si tornéssim a parlar del part i de l’embaràs com un període límit en la vida de la dona, bonic de vegades però límit? I si els hi tornéssim el dret de viure 40 dies en una bella illa servides per tots i sense responsabilitats, excepte la de cuidar-se? Com a pediatre he de dir que els nadons normalment no em preocupen, sobreviuen sense gaires problemes. Em preocupen les mares. Elles sí que necessiten una atenció excepcional, totes! No ho banalitzem.